En defensa dels drets fonamentals a Internet

Aquest dimecres un munt de blogs i mitjans publiquen aquest manifest, escrit per periodistes i internautes, al qual m’adhereixo.

Manifest “En defensa dels drets fonamentals a Internet”

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Nous projectes

A finals de juliol vaig avisar que tancava una etapa professional de la meva vida per iniciar-ne una altra el mes de setembre. Volia escriure aquest post a principis de setembre, però l’aterratge en el nou món, l’adaptació i la tornada a la vida real de les vacances ho han endarrerit tot.  Però sí, ja fa gairebé un mes que ha començat la nova etapa.

On? El títol del post ho explica. M’he incorporat al departament de Nous Projectes de La Vanguardia.es. Torno de nou al món del periodisme digital, però no dins la redacció, sinó pensant novetats, nous productes, diferents formats, maneres diverses d’explicar la realitat… Vaja, una bona oportunitat de disfrutar treballant.

Per postres, treballo amb un equip boníssim, molt professional, de qui aprenc un munt de coses, i per si fos poc, em retrobo professionalment amb dues persones amb qui m’encanta treballar, l’Ismael Nafria i la Mònica Ramoneda. Seguirem informant :-)

Final d’etapa

Acaba juliol i molts tenim la sensació de final de curs, com quan érem petits. Moltes coses acaben ara, arriben les vacances, i al setembre, tornem-hi. Enguany, el proper setembre, el meu curs começa amb canvi de cole. Finalitza la meva etapa al Citilab, un lloc que encara no sé definir del tot, que m’ha fet patir, que m’ha fet gaudir, on m’he desesperat i on he après coses que desconeixia totalment.

Ara, toca desconnectar. Al setembre ja us explicaré el nou destí i la nova aventura. Bon estiu a tothom!

Creant dissonàncies

Divendres vam agafar un retolador i vam guixar una paret. I no era una gamberrada, era feina. En José Antonio Galaso i jo estàvem definint quines eres les funcions de la persona que haurà de fer l’acompanyament dels ciutadans al Citilab.

I enlloc de fer-ho assegudets a una tauleta de reunions, ho vaqm fer de peu, al mig de l’espai comú, escrivint en una de les parets de vidre que hi ha al primer pis. Una manera diferent de treballar, compartir i provocar. Ell us ho explica amb més detall en aquest article del seu blog.

(Les fotos de la “guixada” a Flickr)

Sónar, retransmissió del festival via mòbil

20 de juny. Dissabte. 28 graus. Enlloc de ser a la platja, una part de l’equip del Citilab està en moviment constant al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Per què? Doncs per fer realitat la primera retransmissió via telèfon mòbil que mai s’ha fet del Sónar, el festival internacional de música electrònica i art multimèdia més important del panorama actual.

En col·laboració amb ScannerFM, la ràdio online que emet l’àudio del festival per Internet, l’equip Citilab ha retransmès en directe les imatges i el so real de tot el que estava passant al Sónar Dia. El com és el que diferencia la iniciativa de tot el que s’havia fet fins ara en aquest festival.

Comença una nova aventura, l’Expolab

Començo una nova aventura al Citilab: l’Expolab. Un nou projecte que ha d’unir tres coses:

• el vestíbul del Citilab (preciós, enorme, lluminós i buit).
• els citilabers: els usuaris del Citilab, que volen i poden fer milions de coses.
• la necessitat de generar coneixemnt i compartr-lo per part del Citilab.

D’aquest còctel explosiu n’han de sortir exposicions interactives i col·laboratives fetes pels propis citilabers.

Ho podeu seguir tot en directe des del blog del projecte Expolab.

Preguntar, escoltar i compartir per aprendre

Treballar al Citilab és diferent. En alguns moments, millor que qualsevol altra cosa, en d’altres, pitjor. No ens enganyarem. Però el que segur és, és que és diferent. Aquest dimecres ens ho vam tornar a demostrar.  Com vaig explicar en un post anterior, estem immersos en un procés de re-definició, de saber què fem, per què ho fem, i sobretot, amb qui ho fem.
Fotos del pollastre de dimecres. L’Ángel de 91 anys tencant el gel amb la Mjou, detall de les respostes, i alguns dels participants escrivint i enganxant al mural.

Amb les premises que no hi ha veritats absolutes, que nosaltres (els treballadors del Citilab) no tenim totes les respostes i que els usuaris del centre són un dels eixos bàsics d’aquesta bogeria, aquest dimecres vam muntar un experiment fantàstic per donar resposta a les preguntes que ens estem plantejant.

• Material: tres rotlles de paper d’embalar de colors, cartulines de tres colors diferents, retoladors, goma d’enganxar (pegamento de tota la vida) en esprai, càmera de fotos, càmera de vídeo.
• Espai: zona del fons de la la zona polivalent de la planta baixa del Citilab.
• Participants: sis persones del Citilab per dinamitzar el pollastre i totes les persones que en aquell moment hi havia als ordinadors, des de l’Ángel, de 91 anys, fins a l’Àlexut per  de 6.

Què va passar sacsejant aquest còctel?