Creant dissonàncies

Divendres vam agafar un retolador i vam guixar una paret. I no era una gamberrada, era feina. En José Antonio Galaso i jo estàvem definint quines eres les funcions de la persona que haurà de fer l’acompanyament dels ciutadans al Citilab.

I enlloc de fer-ho assegudets a una tauleta de reunions, ho vaqm fer de peu, al mig de l’espai comú, escrivint en una de les parets de vidre que hi ha al primer pis. Una manera diferent de treballar, compartir i provocar. Ell us ho explica amb més detall en aquest article del seu blog.

(Les fotos de la “guixada” a Flickr)

Sónar, retransmissió del festival via mòbil

20 de juny. Dissabte. 28 graus. Enlloc de ser a la platja, una part de l’equip del Citilab està en moviment constant al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Per què? Doncs per fer realitat la primera retransmissió via telèfon mòbil que mai s’ha fet del Sónar, el festival internacional de música electrònica i art multimèdia més important del panorama actual.

En col·laboració amb ScannerFM, la ràdio online que emet l’àudio del festival per Internet, l’equip Citilab ha retransmès en directe les imatges i el so real de tot el que estava passant al Sónar Dia. El com és el que diferencia la iniciativa de tot el que s’havia fet fins ara en aquest festival.

Comença una nova aventura, l’Expolab

Començo una nova aventura al Citilab: l’Expolab. Un nou projecte que ha d’unir tres coses:

• el vestíbul del Citilab (preciós, enorme, lluminós i buit).
• els citilabers: els usuaris del Citilab, que volen i poden fer milions de coses.
• la necessitat de generar coneixemnt i compartr-lo per part del Citilab.

D’aquest còctel explosiu n’han de sortir exposicions interactives i col·laboratives fetes pels propis citilabers.

Ho podeu seguir tot en directe des del blog del projecte Expolab.

Preguntar, escoltar i compartir per aprendre

Treballar al Citilab és diferent. En alguns moments, millor que qualsevol altra cosa, en d’altres, pitjor. No ens enganyarem. Però el que segur és, és que és diferent. Aquest dimecres ens ho vam tornar a demostrar.  Com vaig explicar en un post anterior, estem immersos en un procés de re-definició, de saber què fem, per què ho fem, i sobretot, amb qui ho fem.
Fotos del pollastre de dimecres. L’Ángel de 91 anys tencant el gel amb la Mjou, detall de les respostes, i alguns dels participants escrivint i enganxant al mural.

Amb les premises que no hi ha veritats absolutes, que nosaltres (els treballadors del Citilab) no tenim totes les respostes i que els usuaris del centre són un dels eixos bàsics d’aquesta bogeria, aquest dimecres vam muntar un experiment fantàstic per donar resposta a les preguntes que ens estem plantejant.

• Material: tres rotlles de paper d’embalar de colors, cartulines de tres colors diferents, retoladors, goma d’enganxar (pegamento de tota la vida) en esprai, càmera de fotos, càmera de vídeo.
• Espai: zona del fons de la la zona polivalent de la planta baixa del Citilab.
• Participants: sis persones del Citilab per dinamitzar el pollastre i totes les persones que en aquell moment hi havia als ordinadors, des de l’Ángel, de 91 anys, fins a l’Àlexut per  de 6.

Què va passar sacsejant aquest còctel?

Treballar sense oficina

Com alguns sabeu, fa uns mesos que estic treballant al Citilab, un centre brutal que des de Cornellà treballa per unir la innovació, la tecnologia, la creativitat i la societat. No és fàcil. De fet, en aquesta casa la mateixa innovació comença per la manera com treballem, de manera col·laborativa i transeversal. Insisteixo, no és fàcil. I si a això hi sumes que tots els que ens hem trobat en aquesta aventura exercim una autocrítica incansable, ja us podeu imaginar.

Ara mateix ens trobem en un procés de repensar el projecte, repensar-nos a nosaltres mateixos com actors d’aquesta pel·lícula i redefinir què és el Citilab. En Ramon Sangüesa ja va donar el tret de sortida en el món dels bits a aquesta reflexió dins els seu blog Conectando que es gerundio. Però la cosa no acaba aquí.  En José Antonio Galaso, Coordinador de projectes del Citilab, amb la impaciència que el caracteritza, com diu ell mateix al seu blog Historias de un sin oficina, s’ha deixat estar de discursos i ha passat a l’acció. Amb la intenció d’innovar i experimentar amb la manera com treballem, ha agafat totes les seves coses i s’ha instal3lat a l’Open surf, l’espai de l’edifici obert als citilabers perquè facin allò que vulguin amb  la tecnologia. Instal.lat en un espai que no ha estat pensat com a lloc de treball, comença l’aventura. Però aquest no és l’únic espai des d’on treballa; són diversos i van creixent. En aquest mapa podeu veure les seves ubicacions.  És possible treballar sense despatx?

Si voleu seguir el sin-oficina ho podeu fer des de:

• Blog: Historias de un sin oficina
  
• Pàgina de Facebook: Sin Oficina
• Twitter: @sinoficina
• youtube: sin oficina
• blip.tv : sin oficna