Preguntar, escoltar i compartir per aprendre

Treballar al Citilab és diferent. En alguns moments, millor que qualsevol altra cosa, en d’altres, pitjor. No ens enganyarem. Però el que segur és, és que és diferent. Aquest dimecres ens ho vam tornar a demostrar.  Com vaig explicar en un post anterior, estem immersos en un procés de re-definició, de saber què fem, per què ho fem, i sobretot, amb qui ho fem.collage pollastre
Fotos del pollastre de dimecres. L’Ángel de 91 anys tencant el gel amb la Mjou, detall de les respostes, i alguns dels participants escrivint i enganxant al mural.

Amb les premises que no hi ha veritats absolutes, que nosaltres (els treballadors del Citilab) no tenim totes les respostes i que els usuaris del centre són un dels eixos bàsics d’aquesta bogeria, aquest dimecres vam muntar un experiment fantàstic per donar resposta a les preguntes que ens estem plantejant.

  • Material: tres rotlles de paper d’embalar de colors, cartulines de tres colors diferents, retoladors, goma d’enganxar (pegamento de tota la vida) en esprai, càmera de fotos, càmera de vídeo.
  • Espai: zona del fons de la la zona polivalent de la planta baixa del Citilab.
  • Participants: sis persones del Citilab per dinamitzar el pollastre i totes les persones que en aquell moment hi havia als ordinadors, des de l’Ángel, de 91 anys, fins a l’Àlexut per  de 6.

Què va passar sacsejant aquest còctel?

Doncs que vam disfrutar, tots, uns i altres, i que vam aconseguir un material preciós i amb molt contingut per definir qui som i sobretot, què hem de fer amb els usuaris. En José Antonio Galaso, promotor de la idea, ho explica molt bé en el seu blog.  El fet, és que vam enganxar el paper d’embalar de colors a la paret i vam plantejar tres preguntes:

  • Què és el Citilab?
  • Què fas al Citilab?
  • Com t’emportaries el citilab a la muntanya? (per poder presentar les respostes al PireneLab d’aquest cap de setmana).

Tots els participants van omplir les cartulines dels diferents colors amb les seves respostes i ls van enganxar a la franja de paper d’embalar que corresponia. El resultat, un mapa perfecte de la visió que tenen els usuaris del Citilab d’aquest edifici ple de bojos.  En un altre post us posaré alguna de les respostes, però la gran conclusió és que el Citilab és allò que vol qui el fa servir, no hi ha una única definició, un sol ús, una sola manera de veure’ls. És diferent, com les persones que l’habiten. El proper pas… estaria bé que la propera vegada fossin els citilabers (usuaris del centre) els que ens fessin les preguntes a nosaltres. Segur que ho farem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s